lunes, 22 de octubre de 2012

El Combat dels Poetes, de Màrius Torres

Poetes, com l'arquer que es dreça d'entre els morts
i, tibant el seu arc, encara espera vèncer
en el combat obscur per la nostra remença
tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.

Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa
dobleguem. És la corda dolorosa que es torç
i paga, sota els dits implacables i forts,
el vol de les sagetes amb la seva sofrença.

Com més dur serà el braç i més potent el puny,
els àgils projectils arribaran més lluny
i serà més daurat el vi de la victòria.

I del nostre esperit, distès igual que un arc,
els versos volaran amb un impuls tan llarg
que es perdran en el cel inútil de la glòria.
                                         

Màrius Torres al Mas Blanc, tardor de 1942.

martes, 16 de octubre de 2012


Vómito de Ideas

Se terminó
el vómito de ideas,
la lluvia de mentiras
     y verdades feas.

Ya no escribo,
ya no pienso,
            perdí el hilo
de todo conocimiento.

Harto de observar
como huye mi soledad.
       Cansado de mirar
pero animado a respirar.

El poema no piensa
y el poeta no rima
¿qué pasó con esa musa loca?
                     me perdí dentro de su boca.

Soledad recíproca,
mente sadomasoquista.
Bendita característica
poseedora de todo artista.